Close

La finca està situada al Passeig de Gràcia 58, dins del  Districte de l’Eixample. L’edificació original data de l’any 1876. El projecte original disposava de PB + 3 Planta pis, segons projecte d’en Geroni Granell (mestre d’obres). Posteriorment a l’any 1912 es va efectuar una modificació consistent en incorporar un parell de tribunes envidrades ,a nivell del principal, segons projecte de l’arquitecte Emilio Salas i Cortés. Tota aquesta documentació consta a l’Arxiu Administratiu de Barcelona. (expedient 13.505).

No s’ha trobat documentació de la remunta posterior que va afegir tres plantes més, al projecte inicial. En els plànols del 1876 i del 1912 consta com a PB+3 plantes pis.

Actualment la finca disposa de PB+6 plantes pis a nivell de façana principal i PB+ 7 plantes pis a nivell de façana posterior.

Es tracta d’una façana enquadrada a l’època post modernista amb una composició sòbria i amb elements decoratius de pedra artificial, per els enmarcaments de les balconeres.

L’edifici resta singularitzat per la darrera planta amb tractament de mansarda i per la planta del principal amb tribunes enquadrades dins del modernisme.

La construcció correspon a la tipologia de plurifamiliar entre mitgeres, amb dos pisos per planta amb dos celoberts  de ventilació a cada mitgera i un pati central cobert com a nucli de comunicacions verticals i ventilació dels pisos.

La finca disposa de terrat comunitari accessible per l’escala de veïns.

La finca s’organitza al voltant d’un pati central agrupat amb l’escala de veïns. L’estructura portant de la finca és del tipus unidireccional amb parets de càrrega de totxo massís, sostres de bigues de fusta i/o ferro laminat amb revoltó manual ceràmic.

Els balcons de la façana principal son a base de llosanes de pedra, de tres peces, amb baranes de ferro forjat,(pral,1a, terrat ) i fosa (1a,2a,3a,4a,5a).

Tota la façana es resol amb balcons individuals llevat de la darrera planta que es resol amb balconada continua.

Les balconeres originals son de fusta,(practicables de dues fulles i corredisses de dues fulles) amb porticons interiors de fusta.

Les persianes exteriors son del tipus de llibret de fusta pintada amb un total de quatre fulles per balconera.

Els emmarcaments de les balconeres estan resolts a base de pedra artificial, tot incorporant mènsules de pedra artificial per dessota de les llosanes de balcons i frontons de remat de la darrera planta de l’edifici.

L’amplada de la façana principal és de 13,99 metres i l’alçada en el punt mig de la mateixa és de 30,65 metres amb un desnivell total entre els punts extrems de 20 cm

El revestiment general de la façana original és a base d’un estuc de gra fi, tot marcant unes franges horitzontals imitació pedra cada 33 cm aproximadament.

La planta baixa està resolta completament amb pedra natural vista, amb porta de fusta i ferro i vidre.

La planta principal també es singularitza amb les dues tribunes laterals tancades i amb la balconada que agrupa les dues balconeres centrals damunt de l’entrada.

El llenguatge compositiu de la façana es pot enquadrar dins del neoclassicisme, amb la singularitat de les tribunes del principal amb una resolució modernista.

Cal remarcar el tractament de la darrera planta (5a), acabada a base de frontons circulars per a les obertures laterals i frontó triangular que agrupa les balconeres centrals. Aquesta planta està completament revestida de pissarra amb tractament de mansarda, de forma conjunta amb la cambra d’aire ventilada superior i la barana de forja del terrat.

Façana rehabilitada el 2005